Pràctiques de fonaments de psicologia GP 4: La hipnosis.
Després de veure la pel·lícula de Freud el que més m'ha sobtat és la utilització de la hipnosis, i com que encara no sabia ben bé en que consisteix aquesta tècnica que esta envoltada de molta mitologia, m'he decidit per aprofundir en aquest aspecte. Sempre que he sentit parlar d'aquesta tècnica ha estat com alguna cosa paranormal i poc clara, així aprofundint potser puc entendre millor les seves característiques i utilitats, si es que les té.
La hipnosis és un estat mental i físic on canviem la forma de funcionar de la nostra consciencia. Normalment estem més o menys atents a alguna cosa però també captant el que succeeix al nostre voltant, si aconseguim reduir la concentració del que succeeix al nostre voltant i aconseguim augmentar la concentració en els nostres pensaments entrem en un estat d'hipnosis, aquest tipus d'estat mental ha sigut utilitzat per sacerdots orientals de moltes maneres des de fa molts anys, incloent els egipcis, però la hipnosis tal com la coneixem avui en dia va ser creada per Franz Anton Mesmer.
Mesmer d'origen Alemany però establert a França creia que existia un fluid magnètic en el aire que era absorbit per el cos humà i circulava per aquest, ell creia que les malalties eren causades per un bloqueig en la circulació d'aquest fluid, així que intentava desbloquejar aquestos circuits amb imants o amb una teràpia de grup on suggestionava els pacients. Ni el propi Mesmer tenia gaire clar la finalitat dels seus experiments i les seves teràpies, però com la suggestió funcionava va seguir explotant la seva imatge i atraient clients, ja que es va convertir en l'home de moda de Paris. La opinió pública es va dividir amb la teràpia, així que el rei va crear un consell per tal d'investigar l'existència d'aquest fluid magnètic, el consell era format entre d'altres per Benjamin Franklin, el químic Lavoisier, el conegut metge Joseph Ignace Guillotin i l'astronom Jean Sylvain Bailly. El consell va arribar a la conclusió de que el fluid magnètic no existia i les curacions de Mesmer eren fetes per la seva suggestió als pacients, la hipnosis, i no per cap altra causa. Mesmer va agafar els diners que havia guanyat i va marxar a Alemanya.
Més endavant un metge francès Liebeault, metge rural va crear la tesis de que la hipnosis s'aconseguia mitjançant la suggestió verbal, va ser el precursor de la teràpia suggstiva. Va intentar propagar aquesta tècnica com un mètode molt útil per tal de poder tractar moltes malalties.
Bernheim un reputat metge de Nancy es va interessar per els èxits de Liebeault, en un principi escèptic, es va convertir en un entusiasta de la hipnosis. Junts van investigar sobre la hipnosis i la suggestió, allunyats de la teatralitat amb la que l'havia practicat Mesmer, en 1886 van publicar el seu llibre “De la suggestió” on s'explicava que la hipnosis era una funció del comportament normal i que s'aconseguia mitjançant la suggestió verbal, així van fer emergir la part científica de la hipnosis.
El neuròleg francès Charcot va descobrir la hipnosis i la va començar a aplicar a pacients amb histèria, va ser amb ell amb qui Freud va aprendre a utilitzar-la. Charcot creia que la hipnosis solament era un estat dels pacients amb histèria i no un estat mental normal. Charcot finalment va deixar d'utilitzar la hipnosis perquè la creia perjudicial per la salut del pacient.
En el segle passat diversos esdeveniment van propiciar el desenvolupament de la hipnosis, en la segona guerra mundial es va intentar utilitzar per curar fòbies, poc després a Estats Units es va començar a utilitzar en àmbits com la odontologia. En 1958 la America Medical Association reconeix el valor terapèutic de la hipnosis i la recomana ensenyar a les universitats, en 1962 la universitat de Harvard publica una escala per mesurar la susceptibilitat de la hipnosis.
En la actualitat la hipnosis és utilitzada com un mètode per ajudar a millorar el resultat d'altres teràpies, sobretot en el camp de les adiccions.
Conclusions:
Per el que he pogut veure sobre la hipnosis sembla que sempre ha sigut una especie de tractament sobrenatural o de entreteniment fins que els metges francesos van intentar explicar-la i racionalitzar-la, encara així, la utilització de la hipnosis com un entreteniment o de forma supersticiosa ha seguit existint. Sembla que l'ajuda de la hipnosis és beneficiosa per ajudar a tractaments d'addiccions i altres malalties de caire psicològic, el que m'agradaria saber és quina vessant de la psicologia que hem estudiat inclou la hipnosis com una tècnica o teràpia, també m'agradaria saber quina es la postura oficial del “gremi” de psicòlegs en la seva utilització.
La possibilitat de suggestionar per part de la hipnosis si és utilitzada per persones inexpertes o intencionalment negativa, podria crear algun tipus de trastorns?
Correcte, Ramon!
ResponderEliminarAquesta pràctica també en la línia del que demano.