Pràctica 3 de grup petit 4 F. Psicologia: Distorsions cognitives

Pràctiques de fonaments de psicologia GP 4: Distorsions cognitives

Introducció:

El model explicatiu del conductivisme de la conducta humana on els estímuls del món que ens envolta causen invariablement una resposta i aquesta resposta té unes conseqüències (E-R-C) va entrar en crisis perquè aquest model no podia predir les intencions del individu, llavors el model cognitivista va prendre el relleu. Aquest model de la ment ampliava l'esquema dient que les estímuls del món són rebuts per l'organisme que els analitza i els processa com un ordinador i llavors dona la resposta que causa aquestes conseqüències (E-O-R-C). El nou model donava la possibilitat d'elecció de la resposta davant dels estímuls externes.

Un d'aquests psicòlegs congnitivistes, Albert Ellis, va desenvolupar la seva TREC (Teràpia Racional Emotiva conductual) amb la que intentava canviar les distorsions cognitives de les persones, que són esquemes equivocats d'interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives.

Aquesta llista de distorsions cognitives va ser feta per ell mateix en un principi i posteriorment ampliada per Aaron T. Beck.

Els pensaments distorsionats poden generar una resposta inadequada amb les seves conseqüències negatives, per tant, portar a la persona a comportaments de risc o a viure insatisfactòriament.

Nosaltres en aquesta pràctica hem hagut de posar dos exemples de pensament distorsionat a la llista de les distorsions, aquesta pràctica la he realitzat amb la Maria Real Alonso i la Anna Maria Casadellà Juanhuix.

Pràctica:

1)Generalització excessiva:

-Si un home va per el carrer i un immigrant li roba generalitzarà i pensarà “tots els immigrants són uns lladres”

-Un estudiant molt exigent pot suspendre un examen i des de llavors pensarà que sempre suspendrà i no tornara a estudiar

2)Abstracció selectiva:

-Un estudiant que contesta bé gaire bé totes les preguntes s'un examen solament es fixa en les preguntes que ha fallat

-Un noi a casa s'esforça a fer totes les tasques bé, però trenca un plat per error, la novia sol es fixa en l'error que ha comès

3)Polarització:

-En un matrimoni la muller recrimina al marit que la seva actitud “sempre” és negativa

-Un nen perd una cosa a l'escola un dia, la mare li recrimina que “sempre s'oblida de tot”

4)Desqualificació d'allò positiu:

-Un estudiant aprova un examen i pensa que únicament és per sort sense reconèixer el propi merit

-Una noia rep un premi i pensa que no és merit seu sinó que no s'ha presentat ningú al certamen

5)Lectura del pensament:

-Un company no parla amb un altre perquè creu que aquest li cau malament

-Un noi cau a classe i pensa que els seus companys creuen que és un idiota

6)Endevinar el futur:

-Un noi esta enamorat d'una noia i no es declara perquè pensa que el rebutjarà

-Un home gran no vol comprar el paper de la loteria de Nadal. Pensa: “Per què gastar-se diners? És impossible que em toqui mai res...”.

7)Magnificació i minimització:

-Una noia, que sol treure bones notes, li toca fer un treball amb un noi que sol treure aprovats. Pensa això: “Amb aquest no podré treure gaire nota. Ja cal que l’espavili...”.

-Una noia s’enamora bojament d’un noi. Pensa això: “És el millor; no li veig ni un defecte...”.

8)Raonament emocional:

-Un noi s’aixeca de mal humor, cansat, sense ganes de fer res. Es baralla amb la seva mare i tot. Pensa això: “I tot just són les 9 del matí! Quin dia que m’espera...”.

-Una persona té molta por de viatjar amb avions. Pensa això: “L’avió, per molt que diguin, no és gens segur...”.

9)Etiquetar erròniament:
-Un home veu per la televisió al tele diari la noticia de que hi ha hagut un atemptat suïcida a Iraq, llavors l’home pensa ‘’tots els musulmans són uns radicals i uns terroristes’’

-Un noi li diu al seu millor amic que la seva novia li ha dit que vol passar més temps amb ell, així que ara els dos amics es veuran menys, el amic del noi pensa “aquesta noia és una manipuladora”

10)Autoinculpació:
-Dos equips de fútbol s’enfronten i a la mitat del partit un jugador ha de ser substituït perquè s’ha fet mal, l’equip del jugador lesionat perd el partit, el jugador substituït pensa “la culpa és meva perquè m’he lesionat, si hagués jugat el partit sencer haguéssim guanyat”
-En una família els pares s’estan separant i el fill petit pensa “la culpa és meva perquè sempre m’estic portant malament i els faig enfadar”

11)Personalització:
-Un noi no va a votar pel seu partit polític perquè no es troba gaire bé. Pensa: ha guanyat l'altre partit perquè jo no vaig anar a votar
-Dos companys de classe estan estudiant per un examen. Un, el company A, diu a l'altre, el B, "hauries de repassar més el tema tres". Quan surten les notes l'alumne B ha tret un 9.5 i l'A pensa:
Ha tret tant bona nota gràcies a que jo el vaig ajudar.
12)Imperatiu categòric
-Una empresa de venda de cotxes es veu obligada a tancar per la crisi.
Una empleada pensa: Si jo hagués venut més cotxes l'empresa no hauria de tancar.
-Un noi, que és fill únic, no vol decebre als seus pares, que són uns grans empresaris.
Pensa: Haig de treure tot 10 perquè sinó els meus pares passaran vergonya i em deixaran d'estimar

Conclusió:

Les distorsions cognitives no són un tipus de patologia psicològica, solament una forma equivocada de pensar, d'analitzar els fets allunyada de la realitat, parcial; qualsevol pot tindre aquest tipus de distorsions de forma més o menys recurrent al llarg de la seva vida sense patir cap malaltia mental, una de les primeres preguntes que em ve al cap és quina és la línia que transforma aquests pensaments allunyats de la realitat en una patologia. És segur que aquestes distorsions poden portar a la persona si són molt recurrents a alguna conducta de risc o alguna patologia, crec que comença a ser un fet d'interès per al psicòleg quan un d'aquests esquemes distorsionats es desenvolupa constantment i comença a interferir en la vida de la persona.

També se'm planteja el dubte de si alguna distorsió del pensament pot ésser positiva, per exemple, algú que generalitza i pensa “que li cau bé a tothom”, tractara a totes les persones amb les que es relacioni amb simpatia perquè creurà que a tothom li és agradable la seva presencia, així les seves relacions socials seran sempre bones, en el cas contrari algú que cregui que no li cau bé a ningú, no es relacionarà amb molta gent i per tant les seves relacions socials seran dolentes. Aquestes dos formes de pensar són llunyanes a la realitat i no l'interpreten realment com és, però és indubtable, que una d'aquestes és clarament beneficiosa mentres no sigui massa optimista en la seva interpretació.