Pràctica 4 de grup petit 4 F. Psicologia: Mecanismes de defensa

Pràctiques de fonaments de psicologia GP 4: Mecanismes de defensa

Introducció:

Després d'haver vist els conductistes i els cognitivistes passem a veure el psicoanàlisis. El psicoanàlisis va ser fundat per Sigmund Freud. El segon model de la ment de Freud la dividia en tres parts; l'id que és la part innata i més egoista del individu i es guia per el principi del plaer, roman a l'inconscient; l'ego que actua per el principi de realitat; i el superego que seria la veu de la consciencia. En aquesta pràctica tractarem sobre els sistemes de defensa d'aquesta ment per els psicoanalistes, una llista de nou sistemes de defensa proposats per la pròpia filla de Freud, que són diferents mecanismes que serveixen per tal poder manejar l'ansietat prevenir la seva aparició i mantindre l'equilibri psíquic. Aquesta és la llista proposada per Anna Freud:

Repressió: Freud el considerava el més important. Manté aïllat els impulsos de l'id, encara que pot allunyar els sentiments de dolor o ansietat, requereix una gran quantitat d'energia per poder mantenir aquests impulsos en el subconscient.

Negació: És un mecanisme simple que consisteix en negar que una amenaça o un edeveniment aversiu té lloc. Igual que la repressió, la negació manté fora de la consciencia un sentiment o un fet que la persona no pot afrontar.

Projecció: La persona atribueix als altres els seus propis impulsos per ocultar-se'ls a ell mateix. Així descarrega en part els seus impulsos en altres i també se'ls oculta ell mateix.

Racionalització: La persona redueix la seva ansietat trobant una explicació racional o una excusa a una realitat inacceptable.

Intel·lectualització: Consisteix a prendre distancia dels sentiments i els impulsos i intentar analitzar-los fredament.

Formació reactiva: Consisteix en fer l'oposat del impuls nostre per tal d'amagar-lo a l'exterior.

Regressió: Davant de dificultats la persona regressa a un estat mental infantil.

Desplaçament: Es canvia l'objectiu d'un impuls cap a un altre ja que així es redueix l'ansietat.

Sublimació: És el comportament que transforma un impuls perillós en un comportament socialment acceptable.

En la pràctica, segons els pecats capitals, hem de trobar una situació on s'aplica el mecanisme de defensa als pecats i una altre en la que no. Cal dir que com el dia que es va fer la classe estava malalt, la pràctica la he realitzat sol.

Pràctica:

Ira:

-Et sents molt enrabiat amb la novia però descarregues aquest sentiment fent peses al gimnàs.

-Enrabiat amb la novia ho pagues directament amb ella discutint sempre.

Luxúria:

-Tens un desig sexual molt gran però fas una conducta distant amb les noies com si no t'interessessin.

-Satisfàs les teves necessitats sexuals amb la primera que passa o fins i tot prostitutes.

Gula:

-Després de sopar tens més gana però en comptes de menjar dolços et convences de que ja estas ple

-Encara que has sopat bé, segueixes menjant sense cap necessitat dolços.

Peresa:

-Has de fer feina però per la mandra busques una excusa o una explicació racional per poder deixar la feina per demà

-Has de fer feina però no la fas sense cap motiu especial.

Supèrbia:

-Et consideres millor que els teus amics en tots els aspectes però sempre tens una postura de falsa humilitat.

-Et veus millor que els altres i no t'esforces a dissimular-ho.

Enveja:

-Tens enveja d'un company d'equip, però enfoques la teva enveja a intentar superar-lo alhora de jugar i entrenar.

-Tens enveja del teu company d'equip i per això l'intentes perjudicar.

Avarícia:

-A un company de classe li cauen al terra 50 euros i no s'en adona, el teu primer impuls es quedar-te'ls, però el reprimeixes i se'ls retornes.

-Agafes dissimuladament els 50 euros sense que ho vegi i te'ls quedes.

Conclusions:

Els mecanismes de defensa del psicoanàlisis em semblen molt encertats, i el seu model de la ment humana també em sembla molt raonable i lògic, qualsevol pot trobar un mecanisme de defensa d'aquest tipus en algun moment de la seva vida o en la vida d'algú proper. Per això mateix em costa creure quan alguns professors em diuen que el psicoanàlisis no té utilitat pràctica, que simplement es part d'història d'aquesta ciència, m'agradaria saber si l'escola psicoanalista ha tingut algun tipus d'influència en la corrent actual de la psicologia o es manté com una escola de coneixement apart.

Tornant als mecanismes de defensa és cert que tots podem observar alguna situació amb algun d'aquests mecanismes però crec que hi ha fets o sentiments que tard o d'hora s'han d'afrontar per molt dolorosos que siguin i utilitzar aquests mecanismes per allunyar-los no pot resultar en res bo per a la persona. Potser per alguns impulsos negatius i espontanis com per exemple fer esport quan t'enfades am algú per descarregar tensions pot ser positiva l'aplicació d'aquests mecanismes però per sentiments o fets més profunds com potser els provocats per la mort d'algun familiar, tard o d'hora s'haurien d'afrontar.

També em sembla que n'hi ha alguns de més complicats que d'altres d'aplicar com poden ser la sublimació, a més depenent de com sigui de fort l'impuls pot haver-hi la possibilitat de que els mecanismes fallin