Pràctiques de fonaments de psicologia GP 4: Necessitats humanes

Introducció:

A la dècada dels anys 50 del segle XX, desencantats del model conductista de la ment imperant; i del psicoanàlisis, que tenien una visió negativa i obscura de la ment humana, alguns psicòlegs es comencen a preguntar sobre algunes accions humanes com la amabilitat, la generositat i altres elements positius.

Un dels grans exponent d'aquesta nova visió psicològica, la psicologia humanista, va ser Abraham Maslow. Maslow va presentar al ésser humà amb una tendència innata al creixement, a l'actualització i a l'autorealització, entesa l'autorealiztzació com al desenvolupament de tot el potencial personal, per Maslow “Si les persones estan en el context adequat no cal que els diguin que cal fer, fan l'adequat”.

Segons la psicologia humanista, la tasca del psicòleg és la de crear les condicions psicològiques idònies perquè ella mateixa sàpiga com solucionar els seus problemes.

La psicoteràpia tradicional pretén ajudar a les persones en els seus “punts febles”, la psicologia humanista la seva teràpia es basa en una especie de coaching per tal de potenciar els punts forts de les persones.

Maslow es va dedicar a estudiar a les persones amb qualitats positives elevades. La seva teoria proposava que com a persones ens orientem a satisfer necessitats de més bàsiques a més elevades per poder autorealitzar-nos, això o va explicar amb la seva piràmide de les necessitats.

Segons Maslow una necessitat és tot allò que si no es compleix la persona emmalalteix física o mentalment (fins i tot segons ell espiritualment). Resumint podem dir que hi ha tres tipus de comportaments per satisfer les necessitats: el comportament constructiu on la persona assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat de forma positiva, el comportament destructiu on la persona assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat però ho fa perjudicant a algú; i per acabar, el comportament fallit que no aconsegueix satisfer la necessitat.

Nosaltres en aquesta pràctica hem hagut de posar un exemple de cadascun d'aquests comportaments per cada una de les necessitats.

Pràctica:

-N. Fisiològiques:

C.Constructiu: Si tinc son me'n vaig a dormir d'hora per tal de poder descansar i aixecarme d'hora per anar a classe.

C.Destructiu: Me'n vaig a dormir tard i al dia següent no vaig a classe i em quedo dormint.

C.Fallit: Quedar-se despert per fer alguna cosa i com a conseqüència no descansar suficient.

-N. Seguretat:

C.Constructiu: Tenir una feina fixa que doni estabilitat.

C.Destructiu: Aconseguir una feina estable fent que acomiadin a algú.

C.Fallit: Tindre una feina amb ingressos inestables que no assegurin una previsió en els diners ni les despeses.

-N. Amor/ Pertinença:

C.Constructiu: Buscar relacions sexuals en una relació de parella estable i satisfactòria.

C.Destructiu: Per retindre una parella fer xantatge emocional.

C.Fallit: Tindre un comportament equivocat per buscar intimitat en el que els altres interpreten que solament busques relacions sexuals.

-N. Estima pròpia:

C.Constructiu: Aprovar amb nota alta per tindre el reconeixement dels pares o dels professors.

C.Destructiu: Aprovar fent trampes com copiar per tal de tindre el reconeixement.

C.Fallit: Suspendre per no haver estudiat i per tant no tindre cap mena de reconeixement.

-N. Autorealització:

C.Constructiu: Un pintor viu feliç pintant, expressant el que vol i li dona igual el que pensin els demés.

C.Destructiu: El pintor s'aïlla del món per poder pintar.

C.Fallit: No pinta per por de les opinions dels altres.

Conclusions:

Em sembla bastant interessant la idea de la piràmide de Maslow, el seu plantejament de les necessitats és molt lògica, des de la més bàsica fins a altres més elevades i la seva idea que si algú no satisfà les seves necessitats emmalalteix d'una manera o d'una altre. El primer problema que em pot plantejar aquesta escala jerarquitzada, pot ser la dificultat de definir les necessitats més abstractes com la de “moralitat” per exemple pot tindre moltes acceptacions depenent de a qui li preguntem, m'arriba a donar la sensació que es més com una vessant de filosòfica més que una ciència la inclusió d'alguns aspectes; la disparitat d'opinions al incloure alguns aspectes en una altra categoria, per algú poder autorealitzar-se seria poder trobar una parella a la qual estimar i formar una família encara que aquesta necessitat es trobi en el nivell 3, en el de amor,. Tampoc explica gaire bé el perquè una persona actua de forma destructiva per satisfer una necessitat, o falla al satisfer-la, solament planteja tres tipus d'accions envers les necessitats però no en diu perquè unes persones són capaces de satisfer-les i altres no.

La idea de la psicologia humanista de potenciar els punts forts de la ment d'una persona em sembla interessant però no crec que un psicòleg hagi de prioritzar aquest “entrenament” per sobre de l'ajuda a persones que la necessitin de veritat.