Pràctiques de fonaments de psicologia GP 4: Causalitat circular
Introducció:
Acabada la segona guerra mundial, en la dècada de 1950, la psicologia assisteix al naixement d'un nou enfocament en les relacions humanes. Es tracta de la psicologia sistèmica, una corrent que analitza les interaccions en el seu context, que centra la seva mirada en el sistema i les posicions que els individus ocupen en aquest, els individus no existeix individualment, sinó que integrats en un sistema amb altres individus. Els psicòlegs llavors comences a pensar en la família com un sistema; una ret de vincles que tendeix a la recerca d'un equilibri. Els comportaments de les persones dintre d'un sistema (pot ser una família, un grup d'amics, un grup de treball etc...) poden equilibrar o desequilibrar aquest sistema, es a dir, tots els individus es veuen afectats per les accions d'altres individus.
Llavors segons aquest nou punt de vista del a psicologia, quan una persona té un problema o una forma d'actuar incorrecta, és el sistema que l'envolta el que té el problema i funciona de manera equivocada. En aquesta concepció sistèmica, a diferencia de la física, la causalitat de les coses es circular, és a dir, un fet en la relació dels individus és alhora causa d'un altre fet però també conseqüència.
Gregory Bateson va ser un dels precursors del enfocament sistèmic, aquest científic anglo-estadounidenc va proposar dos tipus de relacions dintre d'aquest enfocament de sistemes:
Relacions simètriques: els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant (en escalada o descalada).
Poden ser constructives o destructives.
Poden ser constructives o destructives.
Relacions complementàries: els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents).
Poden ser constructives o destructives.
Poden ser constructives o destructives.
En aquesta pràctica el que hem de fer es crear una relació de causalitat circular per els quatre tipus de relacions que podem trobar en un sistema.
Pràctica:
Relació simètrica constructiva:
En un grup d'amics un d'ells comença a anar al gimnàs -> Com a conseqüència cada vegada esta més enforma -> Els amics senten enveja sana -> Un altre amic comença a anar al gimnàs...
Relació simètrica destructiva:
En una parella el noi sempre esta coquetejant amb les seves amigues -> això provoca la gelosia de la noia -> la noia actua d'una forma molt controladora -> discuteix la parella -> el noi s'enfada -> el noi coqueteja amb les seves amigues...
Relació complementària constructiva:
Un entrenador de boxe s'implica més allà en el deure de les seves classes, portant als alumnes a veure combats professionals per aprendre més -> els alumnes tenen en molta estima al professor -> els alumnes van més motivats a classe i entrenen millor -> un dels alumnes guanya un campionat important-> l'entrenador es sent orgullós dels alumnes -> l'entrenador s'implica més allà del seu deure de donar classes...
Relació complementària destructiva:
Un pare tracta millor a un dels dos fills -> el fill menys valorat es sent malament -> no es troba valorat per tant no es motiva -> estudia poc -> treu pitjors notes -> el pare tracta millor al altre fill...
Conclusions:
La psicologia sistèmica proporciona un nou punt de vista interessant, el psicòleg passa a atendre a tot un conjunt de persones “el sistema” que actua de manera poc correcte, els aten ja sigui de forma directa o indirecta (no fa falta que hi siguin tots) per tal de poder canviar el funcionament del sistema, així el psicòleg passa a ser part del context d'aquest sistema.
La forma d'analitzar els problemes de forma global ajuda a atendre problemes de relació, que potser no són ben bé problemes patològics o símptomes d'una malaltia, però si que són una forma incorrecta de relacionar-se entre els individus d'un sistema. La avantatge d'aquest enfocament és que també es pot utilitzar fora de l'àmbit familiar, per grups d'amics, dintre de la relacions d'escola, en zones laborals per millorar les relacions entre companys i millorar la productivitat o també en equips esportius. Aquesta versatilitat per tractar sistemes de persones grans es una avantatja per poder-ho aplicar en àmbits com llocs de treball ja que no fa falta que siguin tots els individus, i pot ajudar a millorar les relacions.
Referent a la causalitat circular ho trobo més acceptat que la causalitat lineal, té més sentit, però també és cert que crec que s'ha de tindre en compte que són molts els aspectes que poden incidir en les relacions d'un sistema i aquesta es més complicada que en els exemples que hem fet de la pràctica, i és més complexe establir les relacions entre els fets dintre d'un sistema i descobrir totes les relacions potser quelcom més que impossible.
Per últim cal dir que s'ha de tindre en compte els diferents rols dintre d'aquests sistemes, no serà la mateixa forma d'actuar entre dos germans que entre un pare i un fill, i les conseqüències de algunes relacions no seran les mateixes, per exemple no serà el mateix una relació negativa entre dos germans que una relació negativa entre pare i fill on un dels dos té cert nivell de poder sobre l'altre, els perjudicis que pot tindre per una persona una mala relació amb un cap de la feina tampoc serà del mateix tipus que els perjudicis per una mala relació amb un pare. També clar tenir en compte que el mal funcionament d'un sistema d'una persona com pot ser un mal sistema familiar pot perjudicar al individu en altres sistemes com en el seu grup d'amics o en la seva relació de parella.
Correcte, Ramon!
ResponderEliminarEn la línia del que demano.