Comença el temps d'introspecció, encara no se ben bé que ha de vindre al meu cap, intento relaxar-me i deixar la ment en blanc. El silenci total a classe és una mica inquietant, de mica en mica, arriben pensaments molt simples a la meva ment: primer un petit sentiment de desànim al pensar que encara queden dos hores més de classe quan acabi aquesta, després em sento alleugerit al recordar que ja és Divendres.
Divendres, just al sortir he d'anar directe cap a l'estació per agafar el tren i tornar a Barcelona un altre cap de setmana, em sorgeixen imatges sobre com podria aprofitar el temps, lligada a la idea d'aprofitar el temps el cap de setmana els meus pensaments en condueixen a penar amb qui m'agradaria passar aquests temps, a mesura que vaig pensant en els amics que m'esperen allí i en la família m'alegro per dintre.
En aquest punt en la introspecció dels meus pensaments aquests s'acceleren al recordar les cares dels amics perquè m'és impossible destriar les idees dels meus amics dels records compartits amb ells, és a dir, no puc fer-me una imatge objectiva d'algun dels meus amics sense associar-la a alguna vivència.
Aquest fet de relacionar persones amb records és continuat, i un record salta a un altre de més borròs i d'aquests a un més exacte; algunes d'aquestes imatges van acompanyades de ''banda sonora'' canços molt concretes, d'altres vivències recordades venen unides d'emocions (més o menys intenses però reconeixibles).
De cop es tallen tots aquests pensaments per l'arribada a classe del professor, ja s'ha acabat.
CONCLUSIONS:
La primera cosa que puc veure al rellegir la pràctica és la manera com he arribat d'uns pensaments molt bàsics a records e idees amagades. Crec que el procés que ha seguit la meva ment és un procés d'associació d'un pensament a un altre relacionat d'alguna manera, un procés que sembla molt simple però que m'ha portat a relacionar pensaments senzills amb d'altres més complexes i arribar a idees més elaborades.
¿Aquest procés d'associació d'idees relacionades és universal a tothom?
Quan els pensaments s'han tornat records he pogut constatar la subjectivitat del que podríem dir el meu ''jo'', per exemple, no he pogut separar una imatge clara d'un amic sense associar-lo a una experiència o un sentiment simpàtic.. Igualment passa amb la ''banda sonora'' d'alguns record, són cançons i melodies que signifiquen alguna cosa per mi, això és una proba d'aquesta subjectivitat: si preguntès a qualsevol company si ha sentint música en algun record íntim i em contestes afirmativament, segurament no se'ia la mateixa música i el significat associat seria totalment diferent.
Per acabar m'han quedat alguns dubtes al observar que els pensaments i les emocions venen units, és molt clar per mi que les nostres idees, pensaments i records poden influïr en el nostre estat d'ànim però... ¿El nostre estat d'ànim por influïr en la manera de processar l'informació, d'entendre algunbs conceptes e idees i en la forma de recordar?
