Pràctica 2 de grup petit F. Psicologia: Dessensibilització sitemàtica

Pràctiques de fonaments de psicologia GP 4: Dessensibilització sistemàtica

Introducció:

La dessensibilització sistemàtica és una tècnica terapèutica conductista creada per Mary Cover Jones, especialment útil per tractar fòbies. La tècnica es basa principalment en la idea de que si ens anem apropant gradualment al estímul que provoca la nostra reacció de por (la nostra fòbia) paulatinament ens anirem relaxant davant d’aquest estímul i el percebrem amb normalitat.

http://www.youtube.com/watch?v=IteGZg2fWuY

Per tal de que el pacient realitzi aquesta aproximació el psicòleg ha de elaborar una sèrie de passos graduals per apropar al pacient a la seva fòbia poc a poc i supervisar aquesta aproximació, l’aproximació mai te una sèrie de passos determinats sino que el nombre varia segons la necessitat del pacient (en aquesta practica nosaltres hem definit que ho faríem en deu passos)

Si el pacient no es capaç d’assolir el següent pas en la seva aproximació, el terapeuta ha de buscar un pas entremig que el malalt pugui assolir per després continuar amb la seva aproximació.

En aquesta pràctica se’ns han presentat dos casos: un nen que un cop mirant la televisió amb la seva avia veu un accident d’un autobús que transportava gent gran i des de aquell moment agafa por a viatjar amb autobús i, el cas d’una nena que jugant al pati de l’escola li va picar una abella i va agafar fòbia als llocs oberts amb abelles.

Jo he fet la practica amb la Laia Vidal i la Anna Maria Casadellà. Nosaltres hem de dissenyar una aproximació mitjançant la tècnica per un dels casos per tal de que pugui superar la seva fòbia. Nosaltres hem escollit el cas del nen amb por als autobusos.

Pràctica:

Els deu passos que hem dissenyat per tractar al nen involucren directament a la seva avia en la aproximació perquè va ser amb ella amb qui estava quan va veure l’accident per televisió que li va provocar la por als autobusos, l’avia pot ser útil per ajudar al nét en la seva aproximació. Aquí els passos que utilitzaríem:

1-      - El primer pas seria fer-li fer al nen un dibuix per tal de començar l’aproximació al estímul, però també ens serviria com una mesura indirecta del nivell d’estrès que l’estímul provoca en el nen, i vam pensar que seria convenient anar fent cada cert temps aquest pas del dibuix durant els diferents passos de la dessensibilització per poder observar la progressió del nen mitjançant els dibuixos; ens serviria per veure si la seva percepció del estímul es va tornant més ‘’amable’’ o si cal replantejar-se algun dels passos.

2-      -Després el nen podria fer un puzle d’una imatge de autobús per apropar-se poc a poc al vehicle d’una forma entretinguda, com un joc.

3-     - Mirar dibuixos animats podria ser el següent pas ja que abans el nen sol havia vist imatges estàtiques del vehicle i els dibuixos animats són perfectes per mostrar una imatge dinàmica del autobús i d’una forma simpàtica i propera al nen.

4-    -  El següent pas seria el de ensenyar una joguina d’un autobús al nen en moments quotidians de la seva vida (quan es banya, abans d’anar a l’escola et...) per tal de que el noi pugui veure l’autobús com un objecte de la seva vida diària i s’hi pugui familiaritzar jugant.

5-      -Un pas adient després de totes aquestes aproximacions seria el de portar al nen a prop d’un parc on hi hagi una carretera per on passin els autobusos reals per tal de que el nen els pugui observar indirectament mentre juga al parc amb persones properes a ell com amics o inclús l’àvia.

6-     - Per continuar avançant, el nen podria anar a passejar amb la seva àvia per llocs on hi hagi parades d’autobusos i es familiaritzi amb aquests entorns (creiem que es important que vagi amb l’àvia perquè amb ella va ser quan va veure l’accident de la gent gran i pot ser que sigui un factor de que agafés fòbia als autobusos)

7-     - Que el nen ja s’apropi a un autobús aturat i el toqui i l’observi, sempre acompanyat d’un familiar amb qui es senti segur

8-    -  Si el nen ha superat el pas anterior amb èxit, podria pujar a un d’aquests vehicles aturats acompanyat de l’àvia o d’algun familiar

9-    -  Si s’ha sentit segur, el següent pas lògic seria que el nen puges al autobús (aturat) ell sol però sabent que hi ha algú fora que hi és per si el necessita

10-  Per finalitzar, el nen pot donar un petit viatge amb l’autobús i acompanyat de la seva àvia per tal d’acabar de finalitzar la seva aproximació.

Reflexions:

Per el que sembla, la dessensibilització sistemàtica és una eina molt útil per poder tractar fòbies, nosaltres hem utilitzat deu passos com mesura estàndard per dur-la a terme, però hem de ser conscients com a psicòlegs que aplicarem aquesta tècnica en un futur que no hi ha un número de passos delimitats a seguir: el psicòleg haurà de dissenyar els passos adaptant el nombre de passos a fer segons les necessitats del pacient, hi haurà pacients que ho podran fer amb 8 passos i pacients que en necessitaran 30. També el psicòleg tindrà molt present que potser un pacient no podrà assolir el següent pas, llavors la seva tasca serà la de trobar un pas entre l’anterior i el pròxim per tal de que el pacient pugui assolir-lo sense dificultats.

El psicòleg per descomptat ha de ser present sempre en el contacte del pacient amb l’estímul i supervisar, per això, en el pas 1 en el que el pacient representa d’una manera indirecta la seva por, mitjançant un dibuix, seria convenient repetir-lo cada cert temps (com hem indicat) per veure com progressa la seva por i pot ser molt útil al psicòleg per veure si va per bon camí.

Les fòbies, tal com va descobrir Watson amb el petit Albert, (vegeu el video) són per associacions irracionals, així, davant d’un estímul irracional de por mai serà un pas adequat per part del psicòleg intentar explicar la por al pacient de manera racional, ja que, encara que el pacient entengui que la seva por ve donada per una relació irracional d’un estímul no li servirà de gaire perquè el pacient seguirà sofrint aquesta por incontrolable per molt que entengui que és una cosa irracional.

Per acabar he de esmentar que nosaltres al entendre aquest procés de les fòbies per mitja d’una relació d’estímuls, hem cregut convenient incloure el més possible a l’àvia perquè ella estava present quan el nen va associar l’estímul del autobús amb la por i creiem que és una peça clau, així en altres teràpies futures potser també seria interesant intentar utilitzar algun element que sigui present en el moment de desenvolupar la fòbia (com l’àvia en aquest cas) perquè podria ser d’ajuda per el pacient per la seva pròpia dessensibilització sistemàtica.

Pràctica de grup petit F. Psicologia: Introspecció

Comença el temps d'introspecció, encara no se ben bé que ha de vindre al meu cap, intento relaxar-me i deixar la ment en blanc. El silenci total a classe és una mica inquietant, de mica en mica, arriben pensaments molt simples a la meva ment: primer un petit sentiment de desànim al pensar que encara queden dos hores més de classe quan acabi aquesta, després em sento alleugerit al recordar que ja és Divendres.
Divendres, just al sortir he d'anar directe cap a l'estació per agafar el tren i tornar a Barcelona un altre cap de setmana, em sorgeixen imatges sobre com podria aprofitar el temps, lligada a la idea d'aprofitar el temps el cap de setmana els meus pensaments en condueixen a penar amb qui m'agradaria passar aquests temps, a mesura que vaig pensant en els amics que m'esperen allí i en la família m'alegro per dintre.
En aquest punt en la introspecció dels meus pensaments aquests s'acceleren al recordar les cares dels amics perquè m'és impossible destriar les idees dels meus amics dels records compartits amb ells, és a dir, no puc fer-me una imatge objectiva d'algun dels meus amics sense associar-la a alguna vivència.
Aquest fet de relacionar persones amb records és continuat, i un record salta a un altre de més borròs i d'aquests a un més exacte; algunes d'aquestes imatges van acompanyades de ''banda sonora'' canços molt concretes, d'altres vivències recordades venen unides d'emocions (més o menys intenses però reconeixibles).
De cop es tallen tots aquests pensaments per l'arribada a classe del professor, ja s'ha acabat.

CONCLUSIONS:

La primera cosa que puc veure al rellegir la pràctica és la manera com he arribat d'uns pensaments molt bàsics a records e idees amagades. Crec que el procés que ha seguit la meva ment és un procés d'associació d'un pensament a un altre relacionat d'alguna manera, un procés que sembla molt simple però que m'ha portat a relacionar pensaments senzills amb d'altres més complexes i arribar a idees més elaborades.
¿Aquest procés d'associació d'idees relacionades és universal a tothom?
Quan els pensaments s'han tornat records he pogut constatar la subjectivitat del que podríem dir el meu ''jo'', per exemple, no he pogut separar una imatge clara d'un amic sense associar-lo a una experiència o un sentiment simpàtic.. Igualment passa amb la ''banda sonora'' d'alguns record, són cançons i melodies que signifiquen alguna cosa per mi, això és una proba d'aquesta subjectivitat: si preguntès a qualsevol company si ha sentint música en algun record íntim i em contestes afirmativament, segurament no se'ia la mateixa música i el significat associat seria totalment diferent.
Per acabar m'han quedat alguns dubtes al observar que els pensaments i les emocions venen units, és molt clar per mi que les nostres idees, pensaments i records poden influïr en el nostre estat d'ànim però... ¿El nostre estat d'ànim por influïr en la manera de processar l'informació, d'entendre algunbs conceptes e idees i en la forma de recordar?